Auge, boom i estabilització dels cigarrets electrònics
Els orígens de la cigarreta electrònic es remunten a 1968, quan Herbert A. Gilbert va fer la patent del primer cigarret sense tabac, ni fum i sense nicotina en què els fumadors inhalaven vapor amb aromes. L'invent no va tenir l'èxit esperat i finalment no va arribar a comercialitzar-se.
No va ser fins a 2003 quan va sortir la primera patent d'un cigarret electrònic que incloïa nicotina. Aquesta patent va ser obra d'un home xinès de nom Hon Lik. El mateix ho va fabricar i posteriorment ho va comercialitzar a la Xina, per a posteriorment comercialitzar a la resta del món tal com el coneixem ara.
Poc a poc va anar guanyant adeptes gràcies a les millores tècniques introduïdes, que feien que les sensacions de la cigarreta electrònica cada vegada es semblessin més a les d'un cigarret tradicional. Va ser a finals dels anys 2000 quan l'invent realment va tenir èxit i es va començar a produir en massa i estenent-se per tot el món.
Aquí a Espanya hi va haver un gran boom sobretot l'any 2013, on milers d'empreses es van llançar a distribuir aquest producte. Van ser molts els empresaris o gent sense feina que es va decidir a obrir un establiment, bé físic o bé online per comercialitzar-lo. La gran majoria d'ells no tenien cap coneixement del producte, però en ser el seu creixement tan fort es van pensar que era la gallina dels ous d'or i no van dubtar a invertir els seus estalvis en aquest negoci.
El que realment va passar va ser que hi va haver un excés d'oferta per la demanda existent. Si a això li unim el fort desconeixement del producte per part de qui ho venia i les fortes campanyes de les tabaqueres en contra d'aquest producte, tenim com a resultat un declivi del sector. Aquest declivi no va ser perquè el producte no fos bo, ja que ho era i molt, sinó a causes que van intoxicar el propi mercat. Algunes van venir de fora, i algunes van ser internes al propi mercat.
Com a resultat de tot això, el mercat va entrar en un declivi durant bona part del 2014, per després estabilitzar-se. Un cop van deixar d'aparèixer notícies infundades a la premsa i els empresaris van començar a conèixer millor el producte, el mercat es va estabilitzar i va començar a repuntar lleument.
Si ens fixem en el que ha passat en altres països dins de la UE, veiem que també es va produir aquest declivi com ha passat a Espanya (encara que ho va fer abans ja que la comercialització del producte també es va produir abans que a Espanya). I si mirem què va ocórrer després d'aquest declivi a la resta de països de la UE, veiem que va venir un fort repunt en els anys següents. El motiu, com hem comentat amb anterioritat es deu a un millor coneixement del producte tant per part d'empresaris com pels consumidors i per una disminució de notícies negatives per part de la premsa especialitzada en no tenir cap fonament.
S'espera, per tant, que a Espanya passi alguna cosa similar al que ha passat a la resta d'Europa, amb un moderat repunt del sector en els propers anys ja que es tracta d'un sector amb un enorme potencial.
